3 de setembre de 2019

Un univers de lectures i propostes d'escriptura

Secció de llibres del mes



Amb l'Elisenda Camps i l'Ester Muñoz a l'estudi de "Rac1". 
Primera edició de la meva secció al "Tot és possible"


De tant en tant també publico fragments de les meves novel.les,
 idees, imatges, poemes a

Instagram: nuriaesponellà
facebook: Núria Esponellà


Seguim amb propostes per exercitar-se en l'escriptura!


   Et poden servir per seguir desenvolupant alguna història que et bulli al cap.



Idees per començar a escriure

L'inici d’un relat. Com arrenco?

 D'entrada, pots escollir dues maneres diferents:

A) “In media res”  (ja ha passat algun esdeveniment que no sabem). Aquí tens un exemple amb una narració que comença així:

“-No es mogui -va dir una veu.
 El conservador del museu es va girar a poc a poc. A quinze metres d'ell, un home del mirava per entre els barrots de la porta de protecció. Era alt i corpulent, amb la pell molt pàl.lida, el cabell blanc, els iris dels ulls rosats i les ninetes vermelles. Es va treure una pistola de l'abric i va disparar."

B) Un narrador clàssic que comença descrivint una escena   

(de Els sexes, Dorothy Parker) 

« El noi de la corbata pintoresca va llançar una mirada nerviosa a la noia del vestit del serrell de borles que hi havia al sofà. Ella examinava el mocador; s’interessava tant per la roba, la forma i les seves possibilitats que potser era el primer d’aquesta classe que veia.”


 Proposta pràctica:  Busca un conte, novel.la o relat i rescriu l'inici d'una manera diferent. Pots canviar també la veu del narrador (si està narrat en 3a persona, passa a un narrador en 1ra)   
   Mira d'evitar les repeticions...  Vinga, ànims!





  Equip d'estiu del Tot és possible a RAC1


  Kit d’iniciació a l’escriptura

1r: Per on començo? Quina intenció tinc?

    Depèn de la intenció que persegueixis, afrontaràs l’escriptura de manera diferent. No és el mateix l’escriptura del jo que la de ficció.

1.1.  Si vull escriure coses personals que no deixaria llegir a ningú, puc recórrer a l’escriptura automàtica o  escriure un diari per fer el buidatge de tot allò que tinc al pap. En aquest sentit, em pot servir sobretot de teràpia.
     
 1.2 . Si penso escriure ficció, he de sentir la necessitat  (escriure vol esforç i potser acabes valorant que tens més ganes de fer altres activitats que et són comodes, més fàcils) ... Escriure un relat o una novel.la comporta moltes hores i, segons com, no surten a compte (mite dels bestsellers)

   L’escriptura de ficció sol tenir també un valor catàrtic, de transformació personal, però es regeix per unes tècniques i procediments que has de conèixer. D’entrada t’has de clarificar: en quin gènere literari em mouré?

  Poesia, narració de no ficció (l’assaig o la biografia). Narrativa de ficció (Observa com estan construïts els relats o els contes que t’agraden, llegeix algun manual d’escriptura, a Ed Alba en trobareu uns quants)

Sempre recomano "L'art de la ficció" de David Lodge


2n:   On m’inspiro?

  Les lectures són una font d’inspiració constant (base de l’escriptura, la construcció de la frase, un cert domini de la sintaxi i lèxic...) Et pots inspirar en fotografies, experiències, històries personals o que m’han explicat / que conec...


3r: Com començo? Com m’enfronto a la pàgina en blanc?
 Fase de desbloqueig:   

  Puc partir d’una paraula, una frase, una imatge (exemples). També pots partir d’un fragment d’un autor que t’agradi. Continuar frases pre-existents (exemples), escriure un petit microrelat...



4rt. Em cal guia?

  A l’hora d’escriure una narració és útil escriure una idea principal sobre el que vols desenvolupar. Ha d’estar expressada en una sola frase (simple o complexa) i contenir el que més essencial de la història que vols crear (ex). En principi no la modificaràs, a no ser que, a mesura que vagis escrivint, vegis que cal canviar l’enfoc.  En cas que la narració sigui complicada i tinguis tendència a anar-te’n per les branques, és imprescindible que escriguis un guió previ.

   a un gè﷽﷽r que a mesura que vagis escrivint vegis que cal canviar l' ho esperes d
4rt:  Qui explicarà la història?

Tria la veu del narrador i el punt de vista (feina important, requereix assajar sovint)    Primera o tercera persona, textos monologats, diàlegs...
  Entrena’t a reescriure.

5è:  I al final què?

 Deixa reposar el que hagis escrit (regla fonamental). A qui ho dono a llegir? Registra el teu text –narració breu, recull de contes, novel.la o poemari) abans. 
   I si vols publicar:
    L’objectiu acaba essent la comunicació. Desmunta la pressa, és un mal aliat. Si esperes moltes facilitats d’entrada, et frustraràs molt.
    Diferents opcions: editorials (petites i locals o més properes), premis literaris (webs informatives), l’autoedició (empreses a la xarxa: Característiques)


28 de febrer de 2017



Links amb crítiques sobre "La filla de la neu":


                    Març del 2017

                                   Trobada amb els lectors de la Unió Muntanyenca Eramprunyà de Gavà








          Una tarda de contes amb els nens de l'escola Pedra Blanca de La Pera (01/02/2017)



21 d’agost de 2016

Secció de crítica literària



Secció de Crítica "La filla de la neu"

http://estelroig.blogspot.com.es/2016/05/la-filla-de-la-neu-de-nuria-esponella.html


Núvol digital. Punt de llibrehttp://ad.nuvol.com/openx/www/delivery/lg.php?bannerid=596&campaignid=333&zoneid=19&loc=http%3A%2F%2Fwww.nuvol.com%2Fcritica%2Fnuria-esponella-desenterra-la-filla-de-la-neu%2F&cb=0f5f298ba2
Núria Esponellà desenterra ‘La filla de la neu’
13.03.2016
L’última novel·la de Núria Esponellà és una petita joia que ajunta la força de la vida i la força de la natura. No només troba una oportunitat per oferir-nos la maquíssima història d’una parella; també aprofita per mostrar-nos una revisió de la història d’un dels paratges més emblemàtics i alhora més misteriosos de Catalunya: la Vall de Núria.

De vegades, per trobar les millors joies cal remoure tones i tones de terra. Cal anar al punt més profund, i només amb sort, es pot descobrir un tresor. Tant l’argument com la creació de La filla de la neu s’adapten perfectament a aquesta comparació. Núria Esponellà ens està oferint en aquest títol una novel·la amarada de sentiments: una història on no només es descriu el que comporta un sentiment tan humà com estimar, sinó que també s’hi narra la transcendència i la força del destí.
Això ens ho demostren la Joana i l’Enric, una cambrera i un enginyer que viuran una història molt profunda i que hauran de superar proves igualment dures que es troben molt més enllà del seu control: la separació, la Guerra Civil o el rebuig de les seves famílies. El que sí que sembla que poden suportar perfectament és el fred de l’entorn en el qual es coneixen: una Vall de Núria que segurament era molt diferent de la que coneixem avui.
Els personatges són ficticis, però la seva professió i la seva obra són completament verídics. Esponellà s’ha esforçat molt a documentar-se específicament sobre la construcció del cremallera: la història transcorre entre els anys 1929 i 1931, el temps que van durar les obres. Però Núria no és només agafar el tren per anar a esquiar; l’autora ha volgut incloure-hi més detalls, com el ritual d’anar a veure la Mare de Déu: un miracle que sembla haver marcat aquest escenari des del segle XI.
Des de llavors, Núria ha anat creixent i reconstruint-se. Una terra pirinenca que ha hagut de renéixer i compondre’s de desgràcies i destrosses. I no només això, perquè les primeres construccions que van connectar amb aquesta terra, efectivament, no van arribar fins al segle XX. I a mesura que van créixer les visites, va créixer una promoció de la Vall, que sembla haver estat el gran interès de l’autora.
Si no hagués estat així, Esponellà no s’hauria pres tantes molèsties per connectar aquell temps passat de les primeres excavacions amb el món del hashtag, com ens el presenta des de la primera pàgina. El fet de voler fer retrospectiva d’aquesta història també hauria d’incloure aquest llibre en l’estela de la novel·la històrica, perquè encara estem revisitant el que ens va passar per trobar la força que necessitem per continuar.
Això no només forma part de la novel·la, també de l’autora. Que un personatge actual vegi la història d’aquesta parella coincideix amb la pròpia revisió de l’autora, que sembla buscar una connexió amb el mateix que busquen els personatges: com poder sobrepassar allò que ens supera, allò que està fora del nostre control. No es tracta mai d’una lluita fàcil, però sempre val la pena enfrontar-s’hi si s’acaba guanyant. I sembla que Núria Esponellà ha guanyat. En tots els sentits.

 

17 d’agost de 2016

Dimarts 23/08 visito la llibreria de Vallderoures (Matarranya, Terol) de l'Octavio Serret, un dels dinamitzadors culturals i llibreters més reconeguts. 
  Si sou de la zona de la franja, hi heu anat de viatge o coneixeu algú a qui li pot interessar, us convido a compartir el cartell i a venir. 
     

3 de juliol de 2016



 Aquest proper dimarts 5 de juliol al "Tot és posible" de l'Elisenda Camps a Rac 1
 parlaré de llibres diferents per a l'estiu.

 Us hi espero entre 3 i 4 de la tarda (de 15,15 a 15,45 aproximadament)