28 de febrer de 2017


                    Març del 2017

                                   Trobada amb els lectors de la Unió Muntanyenca Eramprunyà de Gavà








          Una tarda de contes amb els nens de l'escola Pedra Blanca de La Pera (01/02/2017)



21 d’agost de 2016

Secció de crítica literària



Secció de Crítica "La filla de la neu"

http://estelroig.blogspot.com.es/2016/05/la-filla-de-la-neu-de-nuria-esponella.html


Núvol digital. Punt de llibrehttp://ad.nuvol.com/openx/www/delivery/lg.php?bannerid=596&campaignid=333&zoneid=19&loc=http%3A%2F%2Fwww.nuvol.com%2Fcritica%2Fnuria-esponella-desenterra-la-filla-de-la-neu%2F&cb=0f5f298ba2
Núria Esponellà desenterra ‘La filla de la neu’
13.03.2016
L’última novel·la de Núria Esponellà és una petita joia que ajunta la força de la vida i la força de la natura. No només troba una oportunitat per oferir-nos la maquíssima història d’una parella; també aprofita per mostrar-nos una revisió de la història d’un dels paratges més emblemàtics i alhora més misteriosos de Catalunya: la Vall de Núria.

De vegades, per trobar les millors joies cal remoure tones i tones de terra. Cal anar al punt més profund, i només amb sort, es pot descobrir un tresor. Tant l’argument com la creació de La filla de la neu s’adapten perfectament a aquesta comparació. Núria Esponellà ens està oferint en aquest títol una novel·la amarada de sentiments: una història on no només es descriu el que comporta un sentiment tan humà com estimar, sinó que també s’hi narra la transcendència i la força del destí.
Això ens ho demostren la Joana i l’Enric, una cambrera i un enginyer que viuran una història molt profunda i que hauran de superar proves igualment dures que es troben molt més enllà del seu control: la separació, la Guerra Civil o el rebuig de les seves famílies. El que sí que sembla que poden suportar perfectament és el fred de l’entorn en el qual es coneixen: una Vall de Núria que segurament era molt diferent de la que coneixem avui.
Els personatges són ficticis, però la seva professió i la seva obra són completament verídics. Esponellà s’ha esforçat molt a documentar-se específicament sobre la construcció del cremallera: la història transcorre entre els anys 1929 i 1931, el temps que van durar les obres. Però Núria no és només agafar el tren per anar a esquiar; l’autora ha volgut incloure-hi més detalls, com el ritual d’anar a veure la Mare de Déu: un miracle que sembla haver marcat aquest escenari des del segle XI.
Des de llavors, Núria ha anat creixent i reconstruint-se. Una terra pirinenca que ha hagut de renéixer i compondre’s de desgràcies i destrosses. I no només això, perquè les primeres construccions que van connectar amb aquesta terra, efectivament, no van arribar fins al segle XX. I a mesura que van créixer les visites, va créixer una promoció de la Vall, que sembla haver estat el gran interès de l’autora.
Si no hagués estat així, Esponellà no s’hauria pres tantes molèsties per connectar aquell temps passat de les primeres excavacions amb el món del hashtag, com ens el presenta des de la primera pàgina. El fet de voler fer retrospectiva d’aquesta història també hauria d’incloure aquest llibre en l’estela de la novel·la històrica, perquè encara estem revisitant el que ens va passar per trobar la força que necessitem per continuar.
Això no només forma part de la novel·la, també de l’autora. Que un personatge actual vegi la història d’aquesta parella coincideix amb la pròpia revisió de l’autora, que sembla buscar una connexió amb el mateix que busquen els personatges: com poder sobrepassar allò que ens supera, allò que està fora del nostre control. No es tracta mai d’una lluita fàcil, però sempre val la pena enfrontar-s’hi si s’acaba guanyant. I sembla que Núria Esponellà ha guanyat. En tots els sentits.

 

17 d’agost de 2016

Dimarts 23/08 visito la llibreria de Vallderoures (Matarranya, Terol) de l'Octavio Serret, un dels dinamitzadors culturals i llibreters més reconeguts. 
  Si sou de la zona de la franja, hi heu anat de viatge o coneixeu algú a qui li pot interessar, us convido a compartir el cartell i a venir. 
     

3 de juliol de 2016



 Aquest proper dimarts 5 de juliol al "Tot és posible" de l'Elisenda Camps a Rac 1
 parlaré de llibres diferents per a l'estiu.

 Us hi espero entre 3 i 4 de la tarda (de 15,15 a 15,45 aproximadament)


19 de gener de 2016

Activitats "La filla de la neu" 2016






Visita a la biblioteca
 La Cooperativa 
de Malgrat de Mar

22 de juny del 2016







































Premis Borni


Ens veiem a la Sala Moragues del Born Centre de Cultura i Memòria?

Divendres 30 de març a partir de les 19h repartirem premis entre els lectors.

El plantejament és molt clar. El fil conductor és un enigma cronològic. Tots els assistents reben una travessa amb les obres que hi presentem. Cada autor és requerit per llegir un fragment breu i els assistents han de fer el seu cronòstic, és a dir, endevinar a quin any passa l’acció. Al final de l’acte, en paral·lel al lliurament del Premi Borni, es desvela quina és la data mitjana i es premia els lectors que s’hi han aproximat més amb un exemplar dels llibres presentats

  Després farem el tast de vins, els assistents podran demanar-nos signatures dels llibres que han guanyat o adquirit al punt de venda que la Llibreria Bestiari del Born hi posa.
 




Entrevistes i articles "La filla de la neu"







http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/nuria-esponella-volia-una-novella-que-voles-passar-mho-be-mentre-escrivia/audio/909244/

Aquí podeu fer un cop d'ull a l'entrevista que TV3 em va fer sobre "La filla de la neu":



Crítica sobre "La filla de la neu" al núvol digital:
http://www.nuvol.com/critica/nuria-esponella-desenterra-la-filla-de-la-neu/

19 de setembre de 2015

 gener del 2016
  
     
   A partir del 15 de gener podeu trobar la meva nova novel.la a les llibreries; sortirà publicada en català per Columna edicions i en castellà per editorial Planeta.




      "La filla de la neu" relata la construcció del tren cremallera i la història d'un enginyer del tren i d'una dona de muntanya amb un coratge excepcional. La veu d'un narrador actual ens retorna sovint al present i ens fa molt propera aquesta història.

L’Enric, un enginyer auxiliar del cremallera de Núria, i la Joana, una cambrera que acaba fent de professora d’esquí es coneixen a l'alta muntanya, quan els “homes del tren” de la FMGP (Ferrocarriles de montaña a grandes pendientes) estan construint l’obra d’enginyeria amb més metres d’altitud de tota la península ibèrica.

Tot va bé, encara que en un moment determinat la guerra trenqui la placidesa relativa de les seves vides. Més tard, als anys 40, la Joana fa una travessa pels Pirineus que la porta fins a límits desconeguts.