28 de novembre del 2010

Diada electoral work in progress

M'he passat el matí visitant col.legis electorals de l'Escala i Figueres. Havia d'extreure informacions per redactar una postal literària de la diada a la zona de l'Empordà. De bon matí m'he estalviat fer cap suplència al col.legi electoral de Ventalló (estic esperant el vespre per saber si algú ha votat el partit per la pagesia catalana, liderat per un tal Jack, un pagès de nom anglicanitzat). A l'Escala la concentració major de votants era al CER, just al costat del bar on fa poc l'Albert Om entrevistava jubilats en el progama de "El convidat" dedicat a l'actriu i bona amiga Montserrat Carulla.
En fi, el dia promet i m'he de posar les piles perquè les postals no s'escriuen soles. O no?

article periodístic de la secció l'art del dia a dia

Les notícies

Enmig de la campanya electoral i el debat polític és difícil tenir calma. A més, si escoltes les notícies, si t’influeixen, la vida diària es converteix en un desfici. He coincidit amb una amiga periodista que treballa a la redacció d’una emissora de ràdio d’àmbit estatal. De bon matí ja estava nerviosa perquè no tenia cap notícia interessant per “omplir” la connexió del migdia, i havia de treure-la d’on fos. Li he dit que potser la notícia era que tot, la ciutat, la comarca, la gent del territori que ens envolta estava relativament tranquil.la, que la vida transcorria amb normalitat i feia un dia ideal per anar a passejar o seure a la terrassa d’un bar. Aquesta era la notícia que estava buscant: no havia passat cap desgràcia i tot estava en calma. Però ella no hi ha estat d’acord. No es pot donar una “notícia així”, cal que passi alguna cosa, perquè la “normalitat” no es considera informació. Aquest és el criteri generalitzat que s’utilitza a la majoria de redaccions d’informatius i que apliquen tots els mitjans de comunicació. Hem arribat a un extrem que explicar la veritat, si aquesta veritat és que no hi ha cap tragèdia grossa ni ferits i morts pel camí, no queda bé. Encara que sigui cert, no es pot dir. D’aquesta manera estem diàriament sotmesos a un guió de thriller que ens escriuen els mitjans de comunicació. En cada notícia hi ha d’haver un component apocalíptic o fatídic, perquè si no es relaten els fets en to desastrós, sardònic o polèmic ja no interessa. Així hem aconseguit que allò que es considera “notícia” sigui patètic i atabali. I només tenim opció d’escoltar-ho i deprimir-nos o bé de desconnectar i passar de tot. Ha arribat un moment que la saturació informativa ens pesa damunt com una llosa i cal buscar alternatives. No cal que els telenotícies i informatius siguin com una pel.licula de Bergman, però se’ns fa necessari pair les informacions amb certa tranquil·litat. Cal temps per reflexionar i convé incloure la normalitat de la vida dins les notícies.

La frase. Segons l’actor basc Eduardo Aldán: “no envejeces en cumplir años, sino cuando te olvidas de los sueños infantiles”. Opino tres quarts del mateix.

Instants. La cresta enfarinada del Canigó ens presideix. Bon cap de setmana.