31 de març del 2020

Petits plaers Textos en temps de confinament

            Petits Plaers 

Jugar amb els fills

Jugar amb els fills és una manera excel.lent de connectar amb els nostres fills, seguint el principi pedagògic del "delectare et prodesse" o d'educar divertint, que és el do de saber compartir i conviure.

.Segurament ens considerem uns de tants pares que procuren dedicar als fills un bé tan escàs com és el temps qualitatiu. Ja sabem que fer de pare és la feina més complexa del món i jugar pot compensar l'exercici d'autoritat que ens toca fer com a progenitors perquè ens permet ser companys dels nostres fills.

.El joc relaxa nens i pares hiperactius i potencia la comunicació. Deixem d'estar a l'espectativa i de recordar aquelles exigències i pactes constants de cada dia: que si t'has de rentar les dents, que si no has endreçat l'habitació...El discurs del joc vol poques paraules, és senzill i gestual, incrementa la creativitat i ens fa relativitzar les disputes amb una rialla.

.En el joc ens expressem tal com som, restem oberts a la intel.ligència intuitiva i a les emocions profundes que refermen la relació i fan estrényer els vincles d'amistat i d'afecte. Estem per als fills compartint un dels millors sentiments que és l'alegria.

.Jugant reaprenem la vida com un joc, una actitud que no hauríem d'abandonar mai, dins un clima de sinceritat i de proximitat que, al llarg dels anys podrem anar retrobant. I és que els moments lúdics, com els de confidència, deixen pòsit.

.A la fi, si ens fem còmplices de joc amb els nostres fills i expressem el nen interior que portem dins, ens reafirmem en aquesta gramàtica de la fantasia i de la tendresa, trenem amb ells una història en comú plena d'esperança...

I és que els fills ens recorden que no és questió de competir i defensar-se sinó de deixar-se fluir jocs que facin descobrir coses positives de la quotidianitat. Els fills ens ensenyen moltes coses a través del joc.


Llevar els nens del llit

Llevar els nens més petits del llit és una delicatesse, un goig bàsicament emotiu i vivencial. Gaudir de la companyia dels nens no té perquè ser privilegi dels avis; de vegades sembla que els pares només hàgim de "patir" els fills: que si no mengen, que si estan malalts, que si no suporten quedar-se a casa...Això quan no discutim perquè ens estimem més llevar el nen del llit que canviar-li els bolquers...

.Però en la convivència diària, la qualitat preval sobre la quantitat i els plaers momentanis com aquests desencadenen emocions intenses: la pell sedosa del nen fa olor de colònia esbravada, abracem el seu cos calent, ens mira amb ulls curiosos i innocents, somriu, confia en nosaltres, babeja golós de conèixer món...

.Es tracta d'un joc de gestos de complicitat mútua que estimula allò que anomenem la intel.ligència emotiva.

En temps de crisi familiar com els actuals, quan reinventem papers -la dona no és única mestressa de casa i l'home autoritari vol ser un amic protector -fins i tot en excés- intercanviar plaers com aquest és el secret d'una relació enriquidora, l'assegurança a tot risc d'un amor sense comissions.

.Quan el nen es desperta ho fa amb una llibertat tan natural que ens supera; li donem la benvinguda enarborant-lo en l'aire com si estrenéssim la vida, tornem a creure en la utopia, en la consigna d'aquell maig francès: sigueu realistes, demaneu l'impossible; recordem que amb ell el món és millor.





Fer la migdiada

Aquest plaer, que no voldríem veure en perill d'extinció, és un costum molt sa i no té perquè ser privilegi infantil; i és que de petits se'ns permet fer sonets i rotets i de sobte, et fas adult i tot s'ha acabat, com si no ens mereixéssim descansar. Reivindiquem doncs la migdiada, què carai.

.És un ritu exportat i exportable: la siesta i la fiesta són conegudes internacionalment. En castellà "echan la siesta", expressió que prové de l'hora sexta llatina mentre que en català "fem la migdiada" o el son de migdia.


.Aquest plaer respon a les necessitats del cos, que demana pauses i alenteix el ritme vital després de dinar, quan la digestió condormeix el cervell, més si hem begut alguna copa, i ens ve aquella nyonya dolça tan irresistible i se'ns tanquen les parpelles.

.És una cura de repòs que hauríem de practicar quotidianament durant 20 minuts com a màxim i el millor lloc per fer-la no és el llit: fem la becaina al sofà, cluquem els ulls a la butaca, ens estirem a la gandula o fem un son al cotxe.

.La migdiada ens produeix un abaltiment benèfic, un estat de benestar en què el cos sura, el pensament s'esponja, entrem en un son beatífic i dormim nimbats com sants.


Llegir a la vora del foc

.En principi, en qüestió de gustos hi pot haver divergències, però "llegir a la vora del foc" és un dels plaers més agradables quan fa una mica de fred. Estem parlant d'un foc de llenya, que escalfa amb calidesa natural; aquest plaer satisfà dues necessitats primordials: Primer, tempera el cos i, segon, ens distreu o relaxa mentalment.


.Ens ve de gust sobretot quan estem cansats d’escoltar notícies i ens arrepapem a la vora del foc, amb una sensació de confort intensa i obrim un llibre. Ens acompanya la música ígnia del crepitar de rabasses i branquillons, que ens porta a través de les pàgines.


.Aq plaer és molt simbòlic: tenim el foc, que representa la civilització, el sol i el poder de transformació i el llibre, teixit de paraules i d'històries contingudes en aquella biblioteca mítica de Babel. En aquest sentit, comptem amb dues coses que es complementen.


.Llegir vora el foc és un acte íntim més o menys sensual segons la lectura escollida -no és el mateix un llibre de poesia que una història pol.licíaca o una novel.la eròtica. En cada cas, ens sentim insuflats per un foc diferent. 

.Finalment, el benestar que ens produeix l'escalfor física ens calma i ens fa llegir amb concentració o rellegir en el nostre llibre particular el foc del desig.  




Prendre una tassa de xocolata amb nata


Aquest plaer llaminer (gastronòmic) té un sentit simbòlic. La mixtura entre la xocolata i la nata és un exponent primerenc d'hibridació i de mestissatge: la xocolata negra dels pre-colombins s'uneix amb la nata blanca de la vella Europa.

.Fixem-nos en aquesta barreja: d'una banda, la xocolata amarga, que havia estat privilegi d'una èlite de nobles, conté l"elixir dels déus" azteques, que la utilitzaven com a moneda de canvi; d'altra banda, la nata dolça té les virtuts nutritives del tel de la llet, a més, és clar, de tots els greixos i sucres corresponents, que converteixen aquest plaer en una opulència ensucrada no gaire "ligth" que diguem.

.Però, quan fa fred, produeix un efecte rotund. Sobretot si ens ho serveixen en una granja especialitzada, amb aquella xocolata cremant i la nata tan vaporosa.

.L'efecte estimulant i afrodisíac de la xocolata, ha inspirat pel.lícules com "Agua para chocolate" o "Chocolat" on una sensual Juliette Binoche cura els personatges vulnerables que l'envolten amb tot un vadevècum xocolater.

.Aquest plaer d'arran de terra aixeca l'estat d'ànim (o sigui que el Red Bull ja fa temps que ha estat inventat) i, com la magdalena que Proust sucava al te, ens pot despertar també records intensos.

.Quan davant nostre s'instal.la una tassa de xocolata amb nata, se'ns apareix una muntanya de felicitat senzilla on endinsem la cullera per treure-la plena d'una dosi generosa. Finalment, la deixem desfer a la boca en una barreja fluixa, mòrbida, com diuen els italians i sentim una delícia quasi indecent, com quan de petits pispàvem sucre amb un dit ensalivat...


 La soledat en un ambient favorable i amb música

.La soledat, entesa com a "estar sol per gust", no té res a veure amb "sentir-se sol". És un plaer insubstituïble en una societat plena de fresses, imitacions i succedanis. Dedicar-nos una estona ens beneficia física i mentalment i compensa la fal.lera competitiva que tant sovint ens descarrila de la felicitat.

Com més estressant és la nostra activitat professional, més valorem aquesta capacitat. Evidentment, a tots ens costa apagar el mòbil, aquest petit déu omnipresent que ens acompanya fins i tot al lavabo. Per uns moments deixem de buscar rentabilitat al temps i mirem de trobar un espai per estar tranquils.

És curiós que les persones que saben estar soles siguin mentalment més resistents...

Aquest plaer comporta fugir de la fressa mundanal i d'obligacions familiars que ens saturen. Ja hem dit que no té res a veure amb sentir-se sol, sensació que tots hem experimentat alguna vegada (allò d'estar sol com un mussol). La soledat buscada, en canvi, que Virgínia Woolf definia com la necessitat de tenir una cambra pròpia, és creativa i fructífera. Si a més l'acompanyem amb un bon paisatge o una música relaxant, ens obre la porta del recolliment.

.Quan per fi sortim de les tensions diàries i recalem en un lloc tranquil, ben sols, retastant la calma, entrem en un estadi confortable de serenitat que ens fa retrobar com essers únics i irrepetibles que som...Gairebé, gairebé sagrats.

                         

Núria Esponellà

30 de març del 2020

Un univers de lectures i propostes d'escriptura

Secció de llibres del mes



Amb l'Elisenda Camps i l'Ester Muñoz a l'estudi de "Rac1". 
Primera edició de la meva secció al "Tot és possible"

De tant en tant també publico fragments de les meves novel.les,
 idees, imatges, poemes a

Instagram: nuriaesponellà
facebook: Núria Esponellà

Seguim amb propostes d'escriptura!

   
            Enllaços d'iniciatives de lectura contra el confinament

                                                                  Març 2020






Cloenda del Festival Vila del Llibre de l'Escala. 
Aquesta segona edició, que ha rebut prop de deu mil visitants confirma la consolidació d'aquest esdeveniment.   Gràcies per haver vingut!


       Com es construeix un personatge?

Un personatge és una síntesi de diversos elements que l’autor pren de la realitat, sempre té algun tret comú amb aspectes específics de la personalitat del propi autor, encara que en resulta un ser fictici que el lector anirà descobrint a través del relat narratiu. Tot personatge requereix un context, unes coordinades de temps i d’espai ; una època determinada i un lloc on se situa i desenvolupa com a personatge. Per tant, cal tenir clar quin és aquest context..

Hi ha diverses alternatives que s’han de considerar a l’hora de construir un personatge. És preferible sempre mostrar que no pas dir (descriure el personatge a través de les seves paraules i accions i no tant de la descripció)

L’enfoc: un personatge pot variar segons des d’on l’enfoquem, segons el punt de vista que adopti el narrador.

  Podem partir de moltes altres alternatives referents a la forma de narrar i decidir finalment quina ens interessa més.

P.ex. un rodamón
Alternatives:
.el narrador només descriu els llocs on actua i les reaccions que té el personatge a cada lloc.
.el narrador explica només allò que pensa el personatge.
.el narrador és el propi personatge i monologa de manera inconnexa dirigint-se a un interlocutor absent.
.El narrador investiga sobre el personatge
.El narrador descriu l’aspecte físic del personatge, les seves activitats; el relaciona amb altres personatges amb els que dialoga i descriu els llocs on se situa.

Alguns exemples de creació de personatges.

1)    mitjançant les accions

La  mujer abrió todo. Los joyeros, las cajas de caudales. La puerta del vecino. Las cartas. Las latas de atún. Los cajones, los armarios.
Comprobó que lo podía abrir todo, pero quiso ir más allá y abrió las montañas, los cielos, los mares, los ríos, los corazones.
Una vez que lo tuvo todo abierto, comprobó que no le gustaba lo que tenía ante sus ojos. El viento entraba por todas las aberturas. Se resfrió. Enfermó. Abrió el botiquín, abrió la caja de aspirinas, abrió la boca y se las tomó.
Cerró, cerró, cerró, cerró, cerró, cerró, cerró, cerró, cerró, abrió la ventana y tiró la llave.

                 (Dolores Sierra. El viento)
                   
2)    mitjançant la reacció

En Gabriel va esperar. Gairebé al moment, va veure que s’encenia el llum de l’habitació situada a l’esquerra de la porta. Va entreveure la seva ombra anant i venint, ajupint-se, incorporant-se. Va suposar que estaria guardant el que acabava de comprar. Després, la llum de l’habitació es va apagar.
Durant uns instants, l’apartament va quedar absolutament fosc. Després es va encendre el llum de l’habitació de la planta superior, aquesta vegada més potent, permetent-li veure a la dona amb més claredat. Ella no podia saber amb quanta claredat.
                            (P.D.James)

3) Mitjançant un objecte

Pacífico Pérez era alto y extremadamente flaco. Debido a su timidez, y tal vez a su enfermedad, caminaba ligeramente encorvado. Esto, unido a las entradas prematuras de su cabello y a las gafas de gruesos cristales que, como buen tímido, trataba de acomodar constantemente agarrándolas por la patilla derecha, le imprimían un aire intelectual que desmentían sus ademanes y, en particular, su tono de voz y sus expresiones, decididamente rurales.
 (Miguel Delibes. Las guerras de nuestros antepasados)

4)Mitjançant la relació amb un altre personatge

A través de les meves llàgrimes la veig explicant-me pacientment les coses. Si jo tinc catorze anys, ella en té divuit, i està estudiant magisteria a l’estat de Newark, una noia de rostre pàl.lid que destil.la melanconia pels porus de la pell.

          (Philip Roth. El lament de Portnoy)

Una altra alternativa és descriure mitjançant el diàleg. Sovint és convenient aprofundir el personatge abans d’escriure el relat. Als guionistes se’ls aconsella escriure una biografia dels protagonistes de la història que hauria de tenir en compte tot una sèrie de preguntes.

Exercici d’escriptura creativa:  .Inventa un personatge que es distingeixi per algun tret especial 
.Característiques físiques
.Aspectes de caràcter remarcables
.Com actua, què fa habitualment?


Gener 2020


Comencem l'any amb dues novetats infantils d'editorial Bromera molt recomanables: 

Nina  de Seta Gimeno  


És un àlbum il.lustrat que ha rebut el Premi Internacional Enric Solbes. Exquisidesa gràfica i un text reeixit. La protagonista: Nina, una gossa amb autoestima gegant.

Jo el llegeixo i tu m'expliques de Jesús Ballaz (il.lustrat per Sebastià Serra)

   56 històries per anar a dormir. Més d'una vintena de nenes i nens prenen la paraula per llegir contes i demanen que es canvïin els papers: "jo et llegeixo i tu m'expliques"


Desembre 2019


Algunes recomanacions per a públic juvenil:

Strawberry Moon. La filla de la lluna de Laia López  (llibre gràfic)
Camí a la glòria d'Angie Thomas,
Les paraules inútils de Marc Artigau


Taller de haikus


  Et costa concretar i trobar una expressió precisa?  Pots provar d'exercitar-te en l'art de la concreció amb haikus.

     

  El haiku és una composició poètica d'origen japonès de 3 versos de 17 síl.labes que s'inspira en una imatge o una sola idea.  No pateixis pel nombre exacta de síl.labes, molts poetes no el compleixen de manera rigorosa.



  Prova d'expressar una idea a partir d'una fotografia, en tres versos que no cal que rimin. 



     Aquí tens un parell d'exemples:

   

HAIKUS 

  Poemes breus inspirats en fotografies






Com una fletxa,

en la mirada que projectes

hi ha tot el mar d’Empúries.











Les roques es desgranen,

penyals del roquissar.
I a l'infinit, la mar.



 Novembre 2019

Taller de microrelats a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès

Pautes per escriure un microrelat:


Tingues en compte tot això:  

 Sigues breu. Un microrelat acostuma a tenir una extensió màxima de 200 paraules.  Això no obstant, existeixen microrelats de més d’una página. 
  Procura que el títol completi el significat d’allò que no diu el relat.

Temàtica: igual que altres obres literàries les temàtiques són diverses: des de la ficció pura, a la narració poética o a temes quotidians (inclusió de diàlegs o fins i tot altres tipus de discursos: polítics, socials, notícies, etc)
La seqüència narrativa pot ser incompleta i els finals acostumen a ser imprevistos, oberts a interpretacions que fan reflexionar el lector.
Encreuament de gèneres: Pots barrejar  narració, assaig, poesia, entre altres.


Exemples:
  No saber dir adéu



El vaig convidar a dinar. La cosa s’allargava i es va quedar a berenar. No sabia com dir-li que se n’anés i vam sopar plegats. Com que es feia tard, li vaig fer un lloc per a dormir. 
Ara vivim junts.


  Estic bé. Floto. De llluny, sento una veu dolça. Mmmm…Aaah! Què és? 
  Un moviment de terra? No, estic assistint a un terratrèmol de mare. 
                                                He de deixar aquest lloc. He de néixer.


Proposta:  escriu un microrelat a partir d'un record personal (llegeix el segon exemple. Intenta descriure'l amb els cinc sentits).


Més idees per començar a escriure

L'inici d’un relat. Com arrenco?

 D'entrada, pots escollir dues maneres diferents:

A) “In media res”  (ja ha passat algun esdeveniment que no sabem). Aquí tens un exemple amb una narració que comença així:

“-No es mogui -va dir una veu.
 El conservador del museu es va girar a poc a poc. A quinze metres d'ell, un home del mirava per entre els barrots de la porta de protecció. Era alt i corpulent, amb la pell molt pàl.lida, el cabell blanc, els iris dels ulls rosats i les ninetes vermelles. Es va treure una pistola de l'abric i va disparar."

B) Un narrador clàssic que comença descrivint una escena   

(de Els sexes, Dorothy Parker) 

« El noi de la corbata pintoresca va llançar una mirada nerviosa a la noia del vestit del serrell de borles que hi havia al sofà. Ella examinava el mocador; s’interessava tant per la roba, la forma i les seves possibilitats que potser era el primer d’aquesta classe que veia.”


 Proposta pràctica:  Busca un conte, novel.la o relat i rescriu l'inici d'una manera diferent. Pots canviar també la veu del narrador (si està narrat en 3a persona, passa a un narrador en 1ra)   
   Mira d'evitar les repeticions...  Vinga, ànims!





  Equip d'estiu del Tot és possible a RAC1


  Kit d’iniciació a l’escriptura

1r: Per on començo? Quina intenció tinc?

    Depèn de la intenció que persegueixis, afrontaràs l’escriptura de manera diferent. No és el mateix l’escriptura del jo que la de ficció.

1.1.  Si vull escriure coses personals que no deixaria llegir a ningú, puc recórrer a l’escriptura automàtica o  escriure un diari per fer el buidatge de tot allò que tinc al pap. En aquest sentit, em pot servir sobretot de teràpia.
     
 1.2 . Si penso escriure ficció, he de sentir la necessitat  (escriure vol esforç i potser acabes valorant que tens més ganes de fer altres activitats que et són comodes, més fàcils) ... Escriure un relat o una novel.la comporta moltes hores i, segons com, no surten a compte (mite dels bestsellers)

   L’escriptura de ficció sol tenir també un valor catàrtic, de transformació personal, però es regeix per unes tècniques i procediments que has de conèixer. D’entrada t’has de clarificar: en quin gènere literari em mouré?

  Poesia, narració de no ficció (l’assaig o la biografia). Narrativa de ficció (Observa com estan construïts els relats o els contes que t’agraden, llegeix algun manual d’escriptura, a Ed Alba en trobareu uns quants)

Sempre recomano "L'art de la ficció" de David Lodge


2n:   On m’inspiro?

  Les lectures són una font d’inspiració constant (base de l’escriptura, la construcció de la frase, un cert domini de la sintaxi i lèxic...) Et pots inspirar en fotografies, experiències, històries personals o que m’han explicat / que conec...


3r: Com començo? Com m’enfronto a la pàgina en blanc?
 Fase de desbloqueig:   

  Puc partir d’una paraula, una frase, una imatge (exemples). També pots partir d’un fragment d’un autor que t’agradi. Continuar frases pre-existents (exemples), escriure un petit microrelat...



4rt. Em cal guia?

  A l’hora d’escriure una narració és útil escriure una idea principal sobre el que vols desenvolupar. Ha d’estar expressada en una sola frase (simple o complexa) i contenir el que més essencial de la història que vols crear (ex). En principi no la modificaràs, a no ser que, a mesura que vagis escrivint, vegis que cal canviar l’enfoc.  En cas que la narració sigui complicada i tinguis tendència a anar-te’n per les branques, és imprescindible que escriguis un guió previ.

   a un gè﷽﷽r que a mesura que vagis escrivint vegis que cal canviar l' ho esperes d
4rt:  Qui explicarà la història?

Tria la veu del narrador i el punt de vista (feina important, requereix assajar sovint)    Primera o tercera persona, textos monologats, diàlegs...
  Entrena’t a reescriure.

5è:  I al final què?

 Deixa reposar el que hagis escrit (regla fonamental). A qui ho dono a llegir? Registra el teu text –narració breu, recull de contes, novel.la o poemari) abans. 
   I si vols publicar:
    L’objectiu acaba essent la comunicació. Desmunta la pressa, és un mal aliat. Si esperes moltes facilitats d’entrada, et frustraràs molt.
    Diferents opcions: editorials (petites i locals o més properes), premis literaris (webs informatives), l’autoedició (empreses a la xarxa: Característiques)