7 de febrer de 2020

Un univers de lectures i propostes d'escriptura

Secció de llibres del mes



Amb l'Elisenda Camps i l'Ester Muñoz a l'estudi de "Rac1". 
Primera edició de la meva secció al "Tot és possible"

De tant en tant també publico fragments de les meves novel.les,
 idees, imatges, poemes a

Instagram: nuriaesponellà
facebook: Núria Esponellà

Seguim amb propostes d'escriptura!

   

  Febrer 2020


  COM CREEM UN PERSONATGE?  IDEES I PROPOSTES

     Com es construeix un personatge?

Un personatge és una síntesi de diversos elements que l’autor pren de la realitat, sempre té algun tret comú amb aspectes específics de la personalitat del propi autor, encara que en resulta un ser fictici que el lector anirà descobrint a través del relat narratiu. Tot personatge requereix un context, unes coordinades de temps i d’espai ; una època determinada i un lloc on se situa i desenvolupa com a personatge. Per tant, cal tenir clar quin és aquest context..

Hi ha diverses alternatives que s’han de considerar a l’hora de construir un personatge. És preferible sempre mostrar que no pas dir (descriure el personatge a través de les seves paraules i accions i no tant de la descripció)

L’enfoc: un personatge pot variar segons des d’on l’enfoquem, segons el punt de vista que adopti el narrador.

  Podem partir de moltes altres alternatives referents a la forma de narrar i decidir finalment quina ens interessa més.

P.ex. un rodamón
Alternatives:
.el narrador només descriu els llocs on actua i les reaccions que té el personatge a cada lloc.
.el narrador explica només allò que pensa el personatge.
.el narrador és el propi personatge i monologa de manera inconnexa dirigint-se a un interlocutor absent.
.El narrador investiga sobre el personatge
.El narrador descriu l’aspecte físic del personatge, les seves activitats; el relaciona amb altres personatges amb els que dialoga i descriu els llocs on se situa.

Alguns exemples de creació de personatges.

1)    mitjançant les accions

La  mujer abrió todo. Los joyeros, las cajas de caudales. La puerta del vecino. Las cartas. Las latas de atún. Los cajones, los armarios.
Comprobó que lo podía abrir todo, pero quiso ir más allá y abrió las montañas, los cielos, los mares, los ríos, los corazones.
Una vez que lo tuvo todo abierto, comprobó que no le gustaba lo que tenía ante sus ojos. El viento entraba por todas las aberturas. Se resfrió. Enfermó. Abrió el botiquín, abrió la caja de aspirinas, abrió la boca y se las tomó.
Cerró, cerró, cerró, cerró, cerró, cerró, cerró, cerró, cerró, abrió la ventana y tiró la llave.

                 (Dolores Sierra. El viento)
                   
2)    mitjançant la reacció

En Gabriel va esperar. Gairebé al moment, va veure que s’encenia el llum de l’habitació situada a l’esquerra de la porta. Va entreveure la seva ombra anant i venint, ajupint-se, incorporant-se. Va suposar que estaria guardant el que acabava de comprar. Després, la llum de l’habitació es va apagar.
Durant uns instants, l’apartament va quedar absolutament fosc. Després es va encendre el llum de l’habitació de la planta superior, aquesta vegada més potent, permetent-li veure a la dona amb més claredat. Ella no podia saber amb quanta claredat.
                            (P.D.James)

3) Mitjançant un objecte

Pacífico Pérez era alto y extremadamente flaco. Debido a su timidez, y tal vez a su enfermedad, caminaba ligeramente encorvado. Esto, unido a las entradas prematuras de su cabello y a las gafas de gruesos cristales que, como buen tímido, trataba de acomodar constantemente agarrándolas por la patilla derecha, le imprimían un aire intelectual que desmentían sus ademanes y, en particular, su tono de voz y sus expresiones, decididamente rurales.
 (Miguel Delibes. Las guerras de nuestros antepasados)

4)Mitjançant la relació amb un altre personatge

A través de les meves llàgrimes la veig explicant-me pacientment les coses. Si jo tinc catorze anys, ella en té divuit, i està estudiant magisteria a l’estat de Newark, una noia de rostre pàl.lid que destil.la melanconia pels porus de la pell.

          (Philip Roth. El lament de Portnoy)

Una altra alternativa és descriure mitjançant el diàleg. Sovint és convenient aprofundir el personatge abans d’escriure el relat. Als guionistes se’ls aconsella escriure una biografia dels protagonistes de la història que hauria de tenir en compte tot una sèrie de preguntes.

Exercici d’escriptura creativa:  .Inventa un personatge que es distingeixi per algun tret especial 
.Característiques físiques
.Aspectes de caràcter remarcables
.Com actua, què fa habitualment?


Gener 2020


Comencem l'any amb dues novetats infantils d'editorial Bromera molt recomanables: 

Nina  de Seta Gimeno  


És un àlbum il.lustrat que ha rebut el Premi Internacional Enric Solbes. Exquisidesa gràfica i un text reeixit. La protagonista: Nina, una gossa amb autoestima gegant.

Jo el llegeixo i tu m'expliques de Jesús Ballaz (il.lustrat per Sebastià Serra)

   56 històries per anar a dormir. Més d'una vintena de nenes i nens prenen la paraula per llegir contes i demanen que es canvïin els papers: "jo et llegeixo i tu m'expliques"


Desembre 2019


Algunes recomanacions per a públic juvenil:

Strawberry Moon. La filla de la lluna de Laia López  (llibre gràfic)
Camí a la glòria d'Angie Thomas,
Les paraules inútils de Marc Artigau


Taller de haikus


  Et costa concretar i trobar una expressió precisa?  Pots provar d'exercitar-te en l'art de la concreció amb haikus.

     

  El haiku és una composició poètica d'origen japonès de 3 versos de 17 síl.labes que s'inspira en una imatge o una sola idea.  No pateixis pel nombre exacta de síl.labes, molts poetes no el compleixen de manera rigorosa.



  Prova d'expressar una idea a partir d'una fotografia, en tres versos que no cal que rimin. 



     Aquí tens un parell d'exemples:

   

HAIKUS 

  Poemes breus inspirats en fotografies





Com una fletxa,
en la mirada que projectes
hi ha tot el mar d’Empúries.





Les roques es desgranen,
penyals del roquissar.
I a l'infinit, la mar.



 Novembre 2019

Taller de microrelats a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès

Pautes per escriure un microrelat:


Tingues en compte tot això:  

 Sigues breu. Un microrelat acostuma a tenir una extensió màxima de 200 paraules.  Això no obstant, existeixen microrelats de més d’una página. 
  Procura que el títol completi el significat d’allò que no diu el relat.

Temàtica: igual que altres obres literàries les temàtiques són diverses: des de la ficció pura, a la narració poética o a temes quotidians (inclusió de diàlegs o fins i tot altres tipus de discursos: polítics, socials, notícies, etc)
La seqüència narrativa pot ser incompleta i els finals acostumen a ser imprevistos, oberts a interpretacions que fan reflexionar el lector.
Encreuament de gèneres: Pots barrejar  narració, assaig, poesia, entre altres.


Exemples:
  No saber dir adéu



El vaig convidar a dinar. La cosa s’allargava i es va quedar a berenar. No sabia com dir-li que se n’anés i vam sopar plegats. Com que es feia tard, li vaig fer un lloc per a dormir. 
Ara vivim junts.


  Estic bé. Floto. De llluny, sento una veu dolça. Mmmm…Aaah! Què és? 
  Un moviment de terra? No, estic assistint a un terratrèmol de mare. 
                                                He de deixar aquest lloc. He de néixer.


Proposta:  escriu un microrelat a partir d'un record personal (llegeix el segon exemple. Intenta descriure'l amb els cinc sentits).


Més idees per començar a escriure

L'inici d’un relat. Com arrenco?

 D'entrada, pots escollir dues maneres diferents:

A) “In media res”  (ja ha passat algun esdeveniment que no sabem). Aquí tens un exemple amb una narració que comença així:

“-No es mogui -va dir una veu.
 El conservador del museu es va girar a poc a poc. A quinze metres d'ell, un home del mirava per entre els barrots de la porta de protecció. Era alt i corpulent, amb la pell molt pàl.lida, el cabell blanc, els iris dels ulls rosats i les ninetes vermelles. Es va treure una pistola de l'abric i va disparar."

B) Un narrador clàssic que comença descrivint una escena   

(de Els sexes, Dorothy Parker) 

« El noi de la corbata pintoresca va llançar una mirada nerviosa a la noia del vestit del serrell de borles que hi havia al sofà. Ella examinava el mocador; s’interessava tant per la roba, la forma i les seves possibilitats que potser era el primer d’aquesta classe que veia.”


 Proposta pràctica:  Busca un conte, novel.la o relat i rescriu l'inici d'una manera diferent. Pots canviar també la veu del narrador (si està narrat en 3a persona, passa a un narrador en 1ra)   
   Mira d'evitar les repeticions...  Vinga, ànims!





  Equip d'estiu del Tot és possible a RAC1


  Kit d’iniciació a l’escriptura

1r: Per on començo? Quina intenció tinc?

    Depèn de la intenció que persegueixis, afrontaràs l’escriptura de manera diferent. No és el mateix l’escriptura del jo que la de ficció.

1.1.  Si vull escriure coses personals que no deixaria llegir a ningú, puc recórrer a l’escriptura automàtica o  escriure un diari per fer el buidatge de tot allò que tinc al pap. En aquest sentit, em pot servir sobretot de teràpia.
     
 1.2 . Si penso escriure ficció, he de sentir la necessitat  (escriure vol esforç i potser acabes valorant que tens més ganes de fer altres activitats que et són comodes, més fàcils) ... Escriure un relat o una novel.la comporta moltes hores i, segons com, no surten a compte (mite dels bestsellers)

   L’escriptura de ficció sol tenir també un valor catàrtic, de transformació personal, però es regeix per unes tècniques i procediments que has de conèixer. D’entrada t’has de clarificar: en quin gènere literari em mouré?

  Poesia, narració de no ficció (l’assaig o la biografia). Narrativa de ficció (Observa com estan construïts els relats o els contes que t’agraden, llegeix algun manual d’escriptura, a Ed Alba en trobareu uns quants)

Sempre recomano "L'art de la ficció" de David Lodge


2n:   On m’inspiro?

  Les lectures són una font d’inspiració constant (base de l’escriptura, la construcció de la frase, un cert domini de la sintaxi i lèxic...) Et pots inspirar en fotografies, experiències, històries personals o que m’han explicat / que conec...


3r: Com començo? Com m’enfronto a la pàgina en blanc?
 Fase de desbloqueig:   

  Puc partir d’una paraula, una frase, una imatge (exemples). També pots partir d’un fragment d’un autor que t’agradi. Continuar frases pre-existents (exemples), escriure un petit microrelat...



4rt. Em cal guia?

  A l’hora d’escriure una narració és útil escriure una idea principal sobre el que vols desenvolupar. Ha d’estar expressada en una sola frase (simple o complexa) i contenir el que més essencial de la història que vols crear (ex). En principi no la modificaràs, a no ser que, a mesura que vagis escrivint, vegis que cal canviar l’enfoc.  En cas que la narració sigui complicada i tinguis tendència a anar-te’n per les branques, és imprescindible que escriguis un guió previ.

   a un gè﷽﷽r que a mesura que vagis escrivint vegis que cal canviar l' ho esperes d
4rt:  Qui explicarà la història?

Tria la veu del narrador i el punt de vista (feina important, requereix assajar sovint)    Primera o tercera persona, textos monologats, diàlegs...
  Entrena’t a reescriure.

5è:  I al final què?

 Deixa reposar el que hagis escrit (regla fonamental). A qui ho dono a llegir? Registra el teu text –narració breu, recull de contes, novel.la o poemari) abans. 
   I si vols publicar:
    L’objectiu acaba essent la comunicació. Desmunta la pressa, és un mal aliat. Si esperes moltes facilitats d’entrada, et frustraràs molt.
    Diferents opcions: editorials (petites i locals o més properes), premis literaris (webs informatives), l’autoedició (empreses a la xarxa: Característiques)