9 de maig de 2010

"Sexe i parelles" article publicat al Punt diari

La nostra vida sol estar més a prop del mercat de valors que de la trobada amb un amic o amb la pròpia parella. Contínuament ens confrontem amb un límit imposat. Aquest límit és l’interès material: el profit del temps, el rèdit dels diners. Fins i tot, el sexe ha quedat reduït a valor consumista que va en alça com a negoci a internet. A més de la prostitució a les carreteres que ens ha fet guanyar fama de casa de barrets a tot Europa i que ens deixa en evidència a l’Street View de la xarxa, cada dos per tres descobrim que existeixen dominis desitjats que surten a subhasta per batre rècords, webs en què els adolescents sotmeten a votació el seu cos o blogs que exhibeixen cossos sospitosos de minoria d’edat i que acaben essent investigats per la policia. L’educació sexual és un clàssic de provada ineficàcia que alguns centres educatius i sanitaris afronten amb la instal.lació de màquines expenedores de preservatius o facilitant als joves la “pastilla del dia després”. Així van les coses; a poc a poc, les relacions de parella s’han reduït a un acte coital, per efecte d’una simplificació absoluta que persegueix com a rèdit únic obtenir l’orgasme. Aquesta és la mentalitat que ens ha portat on som i d’aquí l’interès que mostren des de fa temps algunes farmacèutiques per fabricar productes que estimulin l’orgasme femení.
Primer ens van parlar del punt “G” –més d’un es devia lesionar en el delit de trobar-lo-, després de l’orgasme simultani i la Viagra masculina –una píndola blava que havia de deixar els sexòlegs sense feina- i ara de la “Viagra” per a dones. Sembla ser que uns quants laboratoris s’han llançat a buscar solucions a un fet que s’ha anomenat “inapetència sexual femenina” i que, en darrera instància, pot acabar en “frigidesa”. El tema és ben recurrent i amb més anys que la tia pepa, però té la particularitat d’haver estat silenciat durant dècades i actualment es considera un problema. Alguns continuen obstinats en convertir la sexualitat en un simple joc de plaer que funciona mecànicament, com els comandaments d’una consola de videojoc, i no tenen en compte que la majoria de problemes que impedeixen gaudir del sexe a moltes dones tenen un origen emocional i solen estar relacionats amb els afers domèstics i, sobretot, amb la capacitat de saber-se escoltades i de sentir una disculpa quan cal.
Cada vegada que anuncien aquestes cremes fantàstiques venen ganes de riure, però el que provoca hilaritat és la notícia que uns laboratoris farmacèutics investiguin ara per poder oferir un fàrmac orgàsmic a les dones. Estic impacient per saber quina panacea em voldran vendre, amb quina nova estupidesa estan a punt de sorprendre’m i en com l’anunciaran. Puc imaginar l’allau de correus spam que rebré quan la treguin al mercat. Hi ha una altra qüestió que encara m’intriga més: Com la batejaran? Li posaran un nom idèntic al del fàrmac masculí que circula des de fa temps? Es dirà Viagretta? Cialisia? Em pregunto si arribarà superar aquella crema estimulant que vam acabar descobrint que era feta d’aloe i menta. Si és així, la combativa i honesta germana benedictina Teresa Forcades denunciarà les farmacèutiques? Sempre m’ha sorprès la capacitat d’oportunisme d’aquestes empreses. Però, ben mirat, només fan que respondre a una demanda social. Deuen preveure que molta gent la comprarà. He de concloure, doncs, que la societat és més infantil que mai? Que l’educació sexual és reduccionista i continua estant sota mínims? O potser resulta que el problema de fons només prové d’un valor, un valor que es diu rèdit i que s’aplica a tots els àmbits de la vida. D’altra banda, estaria bé que els laboratoris –tenint en compte que aquest país és com és- invertissin en educació sexual i comencessin per explicar com és de complicada la sexualitat femenina que, segons alguns sexòlegs, s’assembla al quadre elèctric d’un avió, en comparació a l’interruptor de llum que és l’home. Encara estaria millor que algú digués que, per a una gran majoria de dones, el sexe va íntimament lligat a l’amor. Volem estimar i ser estimades, a part de tenir bons orgasmes. El problema no prové de la inapetència en si sinó del fet que hàgim convertit la inapetència en un simple problema sexual. Igual que hem reduït la vida de parella a una idea econòmica. El sexe passa per saber dir què volem i com ho volem, sense píndoles enganyoses. I l’amor fa la resta.
Núria Esponellà

Cap comentari: