9 de desembre de 2010

article publicat al Punt diari 8 desembre

Les notícies
L’originalitat de les entrevistes informals passa actualment per ser seriós. Ho deia fa dies Quim Monzó, al programa radiofònic Versió Rac1. L’escriptor va posar el dit a la llaga perquè, ara mateix, la “moda” histriònica i freak s’ha estès de bona manera als mitjans de comunicació. El discurs seriós, per tant, podria ser sinònim d’originalitat i, encara que aquesta afirmació, venint de qui ve, pugui respondre a un pur exercici de provocació, em va bé per entrar en matèria. Sovint les entrevistes són un compendi de frases que volen ser un enfilall d’ocurrències i cada notícia, reportatge o article d’opinió s’esforça a tenir un component polèmic o fatídic, perquè si no es relaten els fets en to desastrós, sardònic o provocatiu sembla que ja no interessin. Així anem construint un món d’informació en què, al final, allò que es considera “notícia” és patètic i atabala. Tens opció d’escoltar-ho i deprimir-te o bé desconnectar i acabar passant de tot. El tema és si els mitjans de comunicació se n’adonen i si pensen buscar una alternativa. He trucat un amic periodista que treballa com a corresponsal de comarques per a una emissora de ràdio d’àmbit nacional. L’he trobat nerviós perquè no tenia cap notícia interessant per “omplir” la connexió de les set del vespre i l’havia de treure d’on fos. Com t’ho faràs? Li he preguntat.
Ha dit que trucaria persones que tenen un càrrec rellevant en diversos àmbits socials i els demanaria opinió sobre algun tema d’actualitat, a veure si treia un titular. Però ¿no és notícia que la comarca i la gent del territori estigui tranquil.la i que la vida transcorri amb certa normalitat? Que tot estigui en calma, no és realment un fet insòlit? Quin esdeveniment millor es pot retransmetre? Entenc que això no es pugui donar com a notícia, segons els criteris periodístics, cal que passi alguna cosa. Però hem de forçar les circumstàncies? Una notícia polèmica, a més, és millor que una bona notícia? La realitat és que molts mitjans de comunicació prioritzen com a noticiables els fets que constitueixen una infracció, una desviació o una ruptura “d’allò que és habitual”, de manera que la negativitat acaba essent més notícia. Així, les males notícies es converteixen en bones notícies (aquell concepte tan americà de “bad news is good news”) perquè creen sensacionalisme. I això fa vendre. La notícia es tracta com un simple “producte” comunicatiu. Sembla que dir la veritat, si aquesta certesa és que no hi ha cap tragèdia grossa ni ferits i morts pel camí, no interessi. D’aquesta manera estem diàriament sotmesos a un guió de thriller que escriuen per a nosaltres els mitjans de comunicació. Ha arribat un moment que la saturació i la intoxicació informativa ens pesa damunt com una llosa i venen ganes de sortir a buscar aire lliure. No sé vosaltres, però jo intueixo que, al món, hi passen moltes coses interessants que val la pena explicar i potser és hora que, al costat de les males noticies, hi hagi més espai per a les bones. La tirania de les notícies repetides, a més, ens cau damunt com una espasa de Damocles; estàs escoltant una entrevista o una cançó, i et tallen per connectar amb informatius. També ens cal temps per pair les informacions i veuríem bé que s’incloguessin bones notícies dins la vida noticiable. Si la realitat ja es tan variada (hi ha ala trencats, savis, ignorants, tocats de tramuntana, baliga-balaga, eixarreïts, arrauxats, assenyats, calmosos, esperitats i un llarg etcètera) perquè hem d’amanir la realitat amb suspens? Si la “normalitat” supera la ficció! La normalitat és realment notícia perquè és atípica, de fet, ni tan sols existeix. Ser normal no significa res, en tot cas, no té perquè equivaldre a “rutinari”. Pot voler dir ser autèntic. Ja és ben senzill…No si, resultarà que, al final, els millors orgasmes seran els normalets i els qui toquen més de peus a terra, els poetes. Que en aquest món, com deia Heràclit, res és igual i tot canvia.

Cap comentari: