Comentari de Dolors Bassa sobre "Amb els pits a l'aire":
"La veritat és que enganxa moltíssim. Em sento reflectida en moltes reflexions malgrat no haver passat el càncer de pit. Però si, altres atzucats que m’han fet replantejar la vida de manera molt més holística també .
Crec que pot ser interessant per moltes persones, especialment dones , més enllà del moment concret que estiguin vivint!
El lèxic, les descripcions i el coneixement de cos i ment que utilitzes sempre, però especialment en les reflexions d’aquest llibre són una bona guia d’endreça emocional.
Crec que és molt bon llibre - itinerari de vida.
Com reflexiones tu: ”els grans trasbalsos ens fan canviar per viure amb més plenitud. I amb això quasi tothom s’hi sentirà "reflexat".
Fragment de la crònica de Judit Cobenya a la Revista del Baix Empordà:
Aquest llibre va ple de poesia d’aquella que toca el tel del cor i del cervell, de la que t’activa a pensar i repensar i sobretot empeny a actuar a favor de la vida, de la reconnexió amb la natura de qui ens anem allunyant fent-nos menys humans i més tristos i irats. (...)
Al llibre de la Núria no hi trobareu autocomplaença, ni consells, hi trobareu veritat, la seva veritat, la seva manera de transitar quan la vida et posa una prova darrera una altra i et cal reaccionar afrontant-te a la por, fer-la marxar i seguir, podent dir a la tristesa que et visita en moments de decaiguda “gràcies, t’acompanyo un trosset i ja pots marxar”, ens regala el seu camí cap a la curació d’aquesta desconnexió cel·lular que és un càncer. Aprendre a aprendre diferent.(...)
En definitiva aquest llibre penso ben bé que acabarà sent un d’aquells que tens a la capçalera del llit, dels que vas repassant com podem aprendre a viure sentint-nos part essencial de la natura, per tant de la VIDA en majúscules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada