25 de juliol del 2010
Al telenotícies comarques de TV3 per a tot Catalunya ens han gravar en companyia d'un grup d'amics en la visita guiada de "Rere els murs", al monestir de Rodes. Hem tingut la sort de comptar amb una colla de nens llestos i divertidíssims que no paraven de fer preguntes
Podeu veure el mini-reportatge a TV3 a la carta, dia 22 de juliol ( minut 15,37)
Podeu veure el mini-reportatge a TV3 a la carta, dia 22 de juliol ( minut 15,37)
17 de juliol del 2010
Festa 10 anys RAC 1 al Vall Parc
FESTA DE RAC1, amb El Món, Tot és possible i La competència...I vells col.laboradors de Catràdio
Ahir vam viure la festa dels 10 anys de RAC1 al Vall Parc. Vam saludar molts coneguts de la casa, alguns d'ells treballen ara a catràdio, com la Núria Ferrer. A les fotos podeu veure en Gerard Romero, tot un shwoman, presentant l'Elisenda Camps. Amb ells i una colla més de gent coneguda vam celebrar aquest desè aniversari: l'Albert Om -que prepara un nou programa per TV3-, el Jordi Basté, el Toni Clapés, la Marta Caylà, el Julio Salinas... Una vetllada inoblidable!
Ahir vam viure la festa dels 10 anys de RAC1 al Vall Parc. Vam saludar molts coneguts de la casa, alguns d'ells treballen ara a catràdio, com la Núria Ferrer. A les fotos podeu veure en Gerard Romero, tot un shwoman, presentant l'Elisenda Camps. Amb ells i una colla més de gent coneguda vam celebrar aquest desè aniversari: l'Albert Om -que prepara un nou programa per TV3-, el Jordi Basté, el Toni Clapés, la Marta Caylà, el Julio Salinas... Una vetllada inoblidable!
23 de juny del 2010
Visites guiades de "Rere els murs" a St Pere de Rodes aquest estiu
VISITES GUIADES DE “RERE ELS MURS”
AL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES
Cada divendres del mes d’agost, a partir de les 20 h,
les visites guiades a Sant Pere de Rodes oferiran al visitant la possibilitat d’endinsar-se en els murs del monestir i descobrir escenaris que el traslladaran al segle XII, seguint la història i les incògnites que envolten un dels monestirs benedictins més antics d’Europa.
AL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES
Cada divendres del mes d’agost, a partir de les 20 h,
les visites guiades a Sant Pere de Rodes oferiran al visitant la possibilitat d’endinsar-se en els murs del monestir i descobrir escenaris que el traslladaran al segle XII, seguint la història i les incògnites que envolten un dels monestirs benedictins més antics d’Europa.
19 de juny del 2010
Xarxes de dones, una aposta per canviar la societat
(Article publicat al diari el Punt, 21 juny)
Maria, una executiva amb experiència que ha viscut a cavall de Noruega i Catalunya, una dona d’aparença forta i alhora femenina, m’explica quina ha estat la seva trajectòria vital des que va aterrar a Barcelona per quedar-s’hi a viure, fins a ubicar-se en ple cor de l’Empordà. Fa anys es va apuntar al carro d’un grup de dones catalanes amb formació acadèmica i experiència professional als EEUU que no volien renunciar a la seva feminitat sinó realitzar-la i que compartien, a més, el desig de progressar conjuntament: tenien clar que no desitjaven formar part de cap multinacional ni caure en l’aïllament que encara pateixen moltes dones que se senten soles, ja que han acceptat ser tot allò que els altres volen que siguem per convertir-nos en aparador de nosaltres mateixes. Aquesta és una de les causes per les quals actualment una majoria de dones no sabem envellir i madurar sense recórrer al cirugià de torn, que és allò que dicta la mentalitat d’estètica reduccionista i l’hedonisme en què s’ha instal.lat la nostra societat i que es respira en l’ambient i, en grau superlatiu, en la publicitat. Però els temps estan canviant, Bob Dylan dixit. El fenomen associatiu femení ha crescut de manera notable; moltes dones volem intercanviar experiències, oportunitats de feina i coneixements a través de xarxes d’amistat que ens permeten organitzar trobades, conferències o tallers i ajudar-nos en les nostres relacions professionals. Bona part d’aquestes xarxes -que neixen per generació espontània i solen tenir més fortalesa que projectes oficials puntualment exitosos- funcionen com a grups que es comuniquen online i es reuneixen periòdicament per fer networking, una manera d’oferir i de rebre oportunitats de treball a nivell personal. A Catalunya hi ha registrades més d’un milers d’associacions de dones de diferents ètnies i cultures i amb finalitats molt diverses. Un d’aquests col.lectius és TNG, de qui Maria Ireland és fundadora i que funciona com a grup de suport i de motivació intel.lectual. Com altres grups similars, culturalment divers, es regeix per un codi ètic molt clar i una visió més aviat holística o global de la vida. Això permet que dones d’un determinat perfil ampli –empresàries, professionals qualificades, professores, artistes...- arribem a crear vincles sòlids entre nosaltres i ens ajudem a expressar les nostres capacitats creatives i socialitzadores. És una manera d’actuar que pren sentit en temps de crisi profunda, quan mirem a l’entorn i veiem l’empobriment de moltes famílies.
Parlem de tot això, amb la Maria; no perdrem temps queixant-nos, hi ha massa dones que treballen per rescatar la pròpia identitat, minut a minut, i recuperar l’autoestima i la confiança, transformant inseguretat i pors, en complementació als homes. Estem d’acord que l’antídot al cirugià estètic és l’exercici del poder personal aplicat amb intel.ligència i generositat, un component espiritual imprescindible per caminar cap a la saviesa de les dones madures que beneficien les comunitats on viuen. La Maria és dels qui saben retirar-se a temps; ha passat el relleu a Cati Cardona, nova moderadora del grup: “oferir cooperació a qui et substitueix és un tema bàsic” (prengui’n nota els que es dediquen a la política)
El poder de les dones que ens unim és encara un recurs poc explotat en un temps en què governa la tirania del profit immediat, la hipocresia oficial(la d’alguns països europeus que venen armes a Grècia)i el cinisme dels especuladors. És una pena que hàgim d’aprendre a través de tant de sofriment. Moltes dones en som conscients i per això participem amb grups com TNG o amb iniciatives innovadores com unaonline.net, una revista que ofereix continguts molt allunyats dels de les revistes femenines que es regeixen per criteris bastant superficials; en canvi, promouen temes que ens interessen en profunditat i es basen en la filosofia de la cooperació, en contraposició a la de la imposició. Simplement perquè cooperar desgrava l’IVA vital i, a més, és gratis.
Maria, una executiva amb experiència que ha viscut a cavall de Noruega i Catalunya, una dona d’aparença forta i alhora femenina, m’explica quina ha estat la seva trajectòria vital des que va aterrar a Barcelona per quedar-s’hi a viure, fins a ubicar-se en ple cor de l’Empordà. Fa anys es va apuntar al carro d’un grup de dones catalanes amb formació acadèmica i experiència professional als EEUU que no volien renunciar a la seva feminitat sinó realitzar-la i que compartien, a més, el desig de progressar conjuntament: tenien clar que no desitjaven formar part de cap multinacional ni caure en l’aïllament que encara pateixen moltes dones que se senten soles, ja que han acceptat ser tot allò que els altres volen que siguem per convertir-nos en aparador de nosaltres mateixes. Aquesta és una de les causes per les quals actualment una majoria de dones no sabem envellir i madurar sense recórrer al cirugià de torn, que és allò que dicta la mentalitat d’estètica reduccionista i l’hedonisme en què s’ha instal.lat la nostra societat i que es respira en l’ambient i, en grau superlatiu, en la publicitat. Però els temps estan canviant, Bob Dylan dixit. El fenomen associatiu femení ha crescut de manera notable; moltes dones volem intercanviar experiències, oportunitats de feina i coneixements a través de xarxes d’amistat que ens permeten organitzar trobades, conferències o tallers i ajudar-nos en les nostres relacions professionals. Bona part d’aquestes xarxes -que neixen per generació espontània i solen tenir més fortalesa que projectes oficials puntualment exitosos- funcionen com a grups que es comuniquen online i es reuneixen periòdicament per fer networking, una manera d’oferir i de rebre oportunitats de treball a nivell personal. A Catalunya hi ha registrades més d’un milers d’associacions de dones de diferents ètnies i cultures i amb finalitats molt diverses. Un d’aquests col.lectius és TNG, de qui Maria Ireland és fundadora i que funciona com a grup de suport i de motivació intel.lectual. Com altres grups similars, culturalment divers, es regeix per un codi ètic molt clar i una visió més aviat holística o global de la vida. Això permet que dones d’un determinat perfil ampli –empresàries, professionals qualificades, professores, artistes...- arribem a crear vincles sòlids entre nosaltres i ens ajudem a expressar les nostres capacitats creatives i socialitzadores. És una manera d’actuar que pren sentit en temps de crisi profunda, quan mirem a l’entorn i veiem l’empobriment de moltes famílies.
Parlem de tot això, amb la Maria; no perdrem temps queixant-nos, hi ha massa dones que treballen per rescatar la pròpia identitat, minut a minut, i recuperar l’autoestima i la confiança, transformant inseguretat i pors, en complementació als homes. Estem d’acord que l’antídot al cirugià estètic és l’exercici del poder personal aplicat amb intel.ligència i generositat, un component espiritual imprescindible per caminar cap a la saviesa de les dones madures que beneficien les comunitats on viuen. La Maria és dels qui saben retirar-se a temps; ha passat el relleu a Cati Cardona, nova moderadora del grup: “oferir cooperació a qui et substitueix és un tema bàsic” (prengui’n nota els que es dediquen a la política)
El poder de les dones que ens unim és encara un recurs poc explotat en un temps en què governa la tirania del profit immediat, la hipocresia oficial(la d’alguns països europeus que venen armes a Grècia)i el cinisme dels especuladors. És una pena que hàgim d’aprendre a través de tant de sofriment. Moltes dones en som conscients i per això participem amb grups com TNG o amb iniciatives innovadores com unaonline.net, una revista que ofereix continguts molt allunyats dels de les revistes femenines que es regeixen per criteris bastant superficials; en canvi, promouen temes que ens interessen en profunditat i es basen en la filosofia de la cooperació, en contraposició a la de la imposició. Simplement perquè cooperar desgrava l’IVA vital i, a més, és gratis.
4 de juny del 2010
Rere els murs al norueg
http://www.columnaedicions.cat/ca/noticia/rere-els-murs-de-nuria-esponella-sera-traduit-al-noruec_638.html
9 de maig del 2010
"Sexe i parelles" article publicat al Punt diari
La nostra vida sol estar més a prop del mercat de valors que de la trobada amb un amic o amb la pròpia parella. Contínuament ens confrontem amb un límit imposat. Aquest límit és l’interès material: el profit del temps, el rèdit dels diners. Fins i tot, el sexe ha quedat reduït a valor consumista que va en alça com a negoci a internet. A més de la prostitució a les carreteres que ens ha fet guanyar fama de casa de barrets a tot Europa i que ens deixa en evidència a l’Street View de la xarxa, cada dos per tres descobrim que existeixen dominis desitjats que surten a subhasta per batre rècords, webs en què els adolescents sotmeten a votació el seu cos o blogs que exhibeixen cossos sospitosos de minoria d’edat i que acaben essent investigats per la policia. L’educació sexual és un clàssic de provada ineficàcia que alguns centres educatius i sanitaris afronten amb la instal.lació de màquines expenedores de preservatius o facilitant als joves la “pastilla del dia després”. Així van les coses; a poc a poc, les relacions de parella s’han reduït a un acte coital, per efecte d’una simplificació absoluta que persegueix com a rèdit únic obtenir l’orgasme. Aquesta és la mentalitat que ens ha portat on som i d’aquí l’interès que mostren des de fa temps algunes farmacèutiques per fabricar productes que estimulin l’orgasme femení.
Primer ens van parlar del punt “G” –més d’un es devia lesionar en el delit de trobar-lo-, després de l’orgasme simultani i la Viagra masculina –una píndola blava que havia de deixar els sexòlegs sense feina- i ara de la “Viagra” per a dones. Sembla ser que uns quants laboratoris s’han llançat a buscar solucions a un fet que s’ha anomenat “inapetència sexual femenina” i que, en darrera instància, pot acabar en “frigidesa”. El tema és ben recurrent i amb més anys que la tia pepa, però té la particularitat d’haver estat silenciat durant dècades i actualment es considera un problema. Alguns continuen obstinats en convertir la sexualitat en un simple joc de plaer que funciona mecànicament, com els comandaments d’una consola de videojoc, i no tenen en compte que la majoria de problemes que impedeixen gaudir del sexe a moltes dones tenen un origen emocional i solen estar relacionats amb els afers domèstics i, sobretot, amb la capacitat de saber-se escoltades i de sentir una disculpa quan cal.
Cada vegada que anuncien aquestes cremes fantàstiques venen ganes de riure, però el que provoca hilaritat és la notícia que uns laboratoris farmacèutics investiguin ara per poder oferir un fàrmac orgàsmic a les dones. Estic impacient per saber quina panacea em voldran vendre, amb quina nova estupidesa estan a punt de sorprendre’m i en com l’anunciaran. Puc imaginar l’allau de correus spam que rebré quan la treguin al mercat. Hi ha una altra qüestió que encara m’intriga més: Com la batejaran? Li posaran un nom idèntic al del fàrmac masculí que circula des de fa temps? Es dirà Viagretta? Cialisia? Em pregunto si arribarà superar aquella crema estimulant que vam acabar descobrint que era feta d’aloe i menta. Si és així, la combativa i honesta germana benedictina Teresa Forcades denunciarà les farmacèutiques? Sempre m’ha sorprès la capacitat d’oportunisme d’aquestes empreses. Però, ben mirat, només fan que respondre a una demanda social. Deuen preveure que molta gent la comprarà. He de concloure, doncs, que la societat és més infantil que mai? Que l’educació sexual és reduccionista i continua estant sota mínims? O potser resulta que el problema de fons només prové d’un valor, un valor que es diu rèdit i que s’aplica a tots els àmbits de la vida. D’altra banda, estaria bé que els laboratoris –tenint en compte que aquest país és com és- invertissin en educació sexual i comencessin per explicar com és de complicada la sexualitat femenina que, segons alguns sexòlegs, s’assembla al quadre elèctric d’un avió, en comparació a l’interruptor de llum que és l’home. Encara estaria millor que algú digués que, per a una gran majoria de dones, el sexe va íntimament lligat a l’amor. Volem estimar i ser estimades, a part de tenir bons orgasmes. El problema no prové de la inapetència en si sinó del fet que hàgim convertit la inapetència en un simple problema sexual. Igual que hem reduït la vida de parella a una idea econòmica. El sexe passa per saber dir què volem i com ho volem, sense píndoles enganyoses. I l’amor fa la resta.
Núria Esponellà
Primer ens van parlar del punt “G” –més d’un es devia lesionar en el delit de trobar-lo-, després de l’orgasme simultani i la Viagra masculina –una píndola blava que havia de deixar els sexòlegs sense feina- i ara de la “Viagra” per a dones. Sembla ser que uns quants laboratoris s’han llançat a buscar solucions a un fet que s’ha anomenat “inapetència sexual femenina” i que, en darrera instància, pot acabar en “frigidesa”. El tema és ben recurrent i amb més anys que la tia pepa, però té la particularitat d’haver estat silenciat durant dècades i actualment es considera un problema. Alguns continuen obstinats en convertir la sexualitat en un simple joc de plaer que funciona mecànicament, com els comandaments d’una consola de videojoc, i no tenen en compte que la majoria de problemes que impedeixen gaudir del sexe a moltes dones tenen un origen emocional i solen estar relacionats amb els afers domèstics i, sobretot, amb la capacitat de saber-se escoltades i de sentir una disculpa quan cal.
Cada vegada que anuncien aquestes cremes fantàstiques venen ganes de riure, però el que provoca hilaritat és la notícia que uns laboratoris farmacèutics investiguin ara per poder oferir un fàrmac orgàsmic a les dones. Estic impacient per saber quina panacea em voldran vendre, amb quina nova estupidesa estan a punt de sorprendre’m i en com l’anunciaran. Puc imaginar l’allau de correus spam que rebré quan la treguin al mercat. Hi ha una altra qüestió que encara m’intriga més: Com la batejaran? Li posaran un nom idèntic al del fàrmac masculí que circula des de fa temps? Es dirà Viagretta? Cialisia? Em pregunto si arribarà superar aquella crema estimulant que vam acabar descobrint que era feta d’aloe i menta. Si és així, la combativa i honesta germana benedictina Teresa Forcades denunciarà les farmacèutiques? Sempre m’ha sorprès la capacitat d’oportunisme d’aquestes empreses. Però, ben mirat, només fan que respondre a una demanda social. Deuen preveure que molta gent la comprarà. He de concloure, doncs, que la societat és més infantil que mai? Que l’educació sexual és reduccionista i continua estant sota mínims? O potser resulta que el problema de fons només prové d’un valor, un valor que es diu rèdit i que s’aplica a tots els àmbits de la vida. D’altra banda, estaria bé que els laboratoris –tenint en compte que aquest país és com és- invertissin en educació sexual i comencessin per explicar com és de complicada la sexualitat femenina que, segons alguns sexòlegs, s’assembla al quadre elèctric d’un avió, en comparació a l’interruptor de llum que és l’home. Encara estaria millor que algú digués que, per a una gran majoria de dones, el sexe va íntimament lligat a l’amor. Volem estimar i ser estimades, a part de tenir bons orgasmes. El problema no prové de la inapetència en si sinó del fet que hàgim convertit la inapetència en un simple problema sexual. Igual que hem reduït la vida de parella a una idea econòmica. El sexe passa per saber dir què volem i com ho volem, sense píndoles enganyoses. I l’amor fa la resta.
Núria Esponellà
Subscriure's a:
Missatges (Atom)