15 de febrer de 2008

Ego sum (poema del llibre La mirada de la gavina)

Ego Sum

Sóc només una dona i una veu
que cavalca l'albada cada dia
i serveix la memòria del present.
Jo sóc del mar perquè em salo la pell
i duc saba d'auró dins les pupil.les,
sóc amant d'una cala amb una ermita
i un ombradís que calma pensaments.
Sóc dona enmig el bosc i entre l'asfalt,
que s'emmiralla als ulls que li prepares
i necessita perpetrar l'amor
en nits desangelades.
No he enyorat cap passat llevat del meu
ni faig prediccions de l'esperança.
Jo volo dins el fum dels sentiments
i em dissipo en la mar de les paraules.
Sóc només una dona i ara et vull;
no vull el cos ni el to ni la mesura,
si estimo, vaig endins com una llança.
T'ho demanaré tot: el cor de l'ànima,
però em reservaré perquè només
vull ser el meu propi cor i aprendre'm sempre.

Núria Esponellà

Cap comentari: